dissabte, 27 de febrer de 2010

PROJECTE AIR RACE

Són molts els artistes que han abandonat el taller com espai de treball per intervenir directament a l’espai públic, altres s’han apropiat de la naturalesa o l’espai urbà com el seu propi taller.

Des de fa més de vint anys en Daniel Chust Peters reprodueix el seu taller sistemàticament, el treu a passejar i el comparteix amb els altres. És en aquest gest de confrontar el seu taller amb diferents territoris, contextos i persones, que comença de debó l'obra d'art, el coneixement i l'experiència estètica.

El projecte Air race esta format d’una sèrie d’audiovisuals on Daniel Chust Peters juntament amb trenta alumnes de l'IES Bernat Metge reuneixen arquitectures humanes: reprodueixen amb els cossos de les persones l'espai de treball, el taller. El projecte es porta terme en el marc del projecte "Creadors EN RESIDÈNCIA als instituts de Barcelona", que el 2009-2010 celebra la seva primera edició.


El vídeo és una filmació d’una multitud de 100 voluntaris/es, situats a l'espai públic, que reprodueixen el taller Aula 209, de l'IES Bernat Metge, al carrer Menorca número 55, a Barcelona. Una multitud de 100 persones que representen diferents estats d’ànims.


Murs, parets, tàpies, muralles, barreres, elements arquitectònics que estan constituïts per cossos humans i per conseqüència delimiten un espai, separen, marquen un territori, protegeixen un lloc i creen fronteres entre un interior amb un exterior. Conseqüències provocades per moltes imputs i situacions.


Han escrit tres guions (de moment en presentem dos) que descriuen diverses situacions. Són les situacions que seran filmades el dissabte, 20 de març de 2010 a partir de les 11h a la plaça de Llibertat Ròdenas, entre rambla de Guipúscoa i rambla de Prim, al barri de La Verneda i La Pau, a Barcelona. Cada vídeo durarà uns 2 minuts:


1 - Reproducció del taller Aula 209 de Barcelona a partir de 100 voluntaris/es. 100 persones tristes que tenen tos.


2 - Reproducció el taller Aula 209 de Barcelona a partir de 100 voluntaris/es. 100 persones contentes que no paren de xiular.